El mexicano Gino Rubert es uno de los seleccionados para participar, este fin de semana, del 23 al 25 de junio, en el Festival Konventpuntzero, en el antiguo convento carmelita de la antigua colonia textil Cal Rosal, cerca de Berga. Hace ya unos años que el colectivo .0 están reivindicando el arte por el arte, pero, a parte de ello, lo están haciendo en espacios alejados de los epicentros artísticos de las grandes ciudades. Y ya van siete años que el convento carmelita es el escenario y taller de artistas de todo el mundo, que durante tres días realizan obras bajo un leitmotiv común.
Aquest any la idea que s'ha deixat caure sobre les habitacions decadents de l'antic espai religiós és pecat-error. Un tema força motivador i que pot abordar-se per moltes vessants, des de la gran crítica a la religió catòlica per haver creat aquest concepte, fins al gran patiment que causa l'efecte de pecar en els nostres cervells, abduïts en molts casos per aquesta cultura religiosa imposada des de fa segles, amen.
El proper cap de setmana, coincidint amb el gran solstici d'estiu i una de les festes màgiques per excel·lència, del 23 al 25 de juny torna el Konventpuntzero a Cal Rosal; especialment recomanat pels que creuen que el museu i les galeries han domesticat l'art, i en molts casos, aquest com a tal ha mort. Durant aquests tres dies es podrà veure artistes del territori com Eudald Obiols pintor de cosos turmentosos i decrèpits, el fotògraf Jordi Plana, Marina Berdalet que treballa la natura des de totes les visions i amb totes les tècniques, la Guerrilla del Ganchillo un grup format per addictes a totes les manualitats que feien les nostres àvies, i que ara es tornen a reivindicar versus la manufacturació industrial, i altres.
Però especialment, es recomana no perdre de vista l'obra de Gino Rubert mexicà seguidor de la força de Frida Kahlo, creador de personatges inquietants i de bellesa molesta i alhora sensual; és conegudíssim a través de ser l'il·lustrador de les portades de la saga Mil·lenium. Un altre artista molt interessant en aquesta edició és Xevi Solà, en les seves obres representa personatges dempeus amb fons naturals i amb gran incidència de la llum, els quals encarnen l'infinita tristesa que predomina moltes vides sòrdides; la tècnica de la seva obra i els objectes que en ella hi presenten recorden una estètica molt beat. Eduard Fígols un altre personatge que pot fer molt de mal, la seva obra és irònica i punyent, valent-se de qualsevol tipus de tècnica i format per denunciar l'absurditat de la nostra societat, segurament tindrà molt a dir. I Quim Moyà, creador d'un univers propi que veu de l'expressionisme alemany més dur i fosc i alhora crea uns personatges dignes de comèdia animada, una barreja explosiva en una obra molt personal i de gran estètica.
A part, com cada any el Konventpuntzero ret homenatge en aquelles artistes de casa nostra, que l'aparador cultural convencional establert ha deixat més de banda. I en aquest cas els hi toca el torn a la parella Martí Teixidor i Carmen Mateos. Tot i haver rebut algun premi internacional el discurs de Teixidor sempre amb llengua afilada, no el fan un artista còmode per molts àmbits més oficials.
No hay comentarios:
Publicar un comentario